Altres maneres d'entendre les Falles

La falla ‘Renaixement’ plantada en el claustro del Centre del Carmen. BIEL ALIÑO

‘Renaixement’, de Arraiz i Moreno, becats al Burning Man de Nevada, i un projecte col·laboratiu en xarxa de la UV amplien la visió de la festa fallera

membres del Burning Man es van interessar per les Falles i van vindre l’any passat per a gravar un documental

  • SALVA TORRES
  • València

16/03/2017 08:58

Les Falles, ara elevades als altars pel seu flamant Patrimoni Immaterial de la Humanitat atorgat per la Unesco, comencen a sonar més fora que dins. O el que és el mateix: el seu so arriba a unes cotes artístiques a l’exterior, que es troba molt per sobre de la gestió que d’elles es fa després interiorment. De manera que els artistes, principals agents d’este alt reconeixement forà, veuen deficientment recompensats els seus esforços. A això se li suma el complex, i encara no resolt, casament entre tradició i contemporaneïtat que obriria encara més les portes a la festa fallera.

Hi haurà prou amb dos exemples per entendre-ho. El primer ve de la mà de Miguel Arraiz i David Moreno, el projecte faller Renaixement ha estat exposat en el prestigiós Burning Man del desert de Nevada a Califòrnia. Mai abans havia estat seleccionat un projecte espanyol d’estes característiques, en el qual es pot considerar l’experiment artístic en comunitat més important del món. Després del seu èxit en l’esdeveniment que enguany ha concitat a més de 80.000 persones, reunides al voltant de la ciutat efímera construïda per a esta única setmana en el citat desert, Arraiz i Moreno han tingut serioses dificultats per mostrar-lo a València.

«Ningú s’ha assegut a especular amb les possibilitats que té un projecte com ‘Renaixement’ seleccionat al Burning Man»

«Mentiríem si diem que no hem rebut ajudes institucionals, però la veritat és que estos diners públics haurien de tindre un creixement exponencial que no en té, perquè ningú s’ha assegut a especular les seues possibilitats», diuen els artistes que conformen el col·lectiu Pink Intruder impulsor de Renaixement. Es referixen amb especular a valorar, estudiar o interessar-se els responsables públics per allò que pot enriquir la imatge de les Falles a l’exterior, oferint connexions internacionals.

«No som conscients de la terrible creativitat artística que hi ha a València; han de venir de fora a recordar-nos-ho»

De fet, membres del Burning Man es van interessar per les Falles i van vindre a veure-les l’any passat per a gravar un documental que està per explotar. Fins i tot han repetit enguany, motivats per l’efecte Renaixement, sense que la seua presència haja estat tinguda en compte pels qui haurien d’explotar la imatge, ara reverdida, de la festa fallera. «No som conscients de la terrible creativitat artística que hi ha a València i que altres vénen a recordar-nos», subratlla Moreno, qui lamenta que l’exposició al Centre del Carme, acordada (quasi rescatada) molt a última hora, s’haja quedat «en anècdota».

Arraiz i Moreno parlen fins i tot «d’oportunitat perduda», en el sentit de no haver estat capaços d’extraure dels organismes públics les enormes possibilitats que oferix l’interés de Burning Man per a les Falles. «Parlem d’un esdeveniment que es desenvolupa a Califòrnia, la sisena economia del món, per una comunitat artística que té una xarxa d’esdeveniments associats a 50 països i on els executius de les grans empreses, com Facebook, Google o Tesla, van en bloc al Burning Man per a recarregar-se creativament».

‘Renaixement’, ara exposada al Centre del Carme, va suportar en el desert de Nevada temperatures extremes i tempestes elèctriques i d’arena

A part d’estes sinergies de moment dilapidades («ens hem trobat amb el silenci administratiu»), Renaixement brilla al claustre del Centre del Carme amb el seu cub de 6×6 metres, construït amb 60 columnes de tub de cartró, 25.000 peces de mosaic, 10.000 papers de pa d’or, 150 màscares i 10.000 tubs horitzontals. «Per a portar-la a Nevada necessitem mes i mig de viatge per vaixell fins a San Francisco i altres 16 hores de transport per carretera fins a arribar al desert». Una vegada allà, es van trobar per al seu muntatge amb unes dures condicions climatològiques: tempestes elèctriques i d’arena, temperatures que passaven dels zero graus de nit als 40 de dia. Algunes de les 25 persones que van col·laborar-hi en el muntatge van patir colps de calor i, com en el cas del mateix Moreno, «certa claustrofòbia per tant de vent i arena».

La Falla de Pink Intruder pretén recuperar el caràcter satíric de la festa diluït amb el pas del temps. «El poder ha domesticat les Falles i la sàtira continguda en el seu origen», diuen els seus artistes. Com el tema sobre el qual girava l’última edició del Burning Man era el taller de Leonardo da Vinci, Arraiz i Moreno van idear la seua peça establint connexions entre el pintor renaixentista que va treballar per als Borja valencians, la Llotja, les seues escultures grotesques que van desafiar a la Inquisició i el renaixement en si de la tècnica emprada en una altra peça dels artistes, Ekklesía, que va generar debat el 2015 en caure i ser objecte de burla.

La Universitat de València crea la primera Falla Immaterial de la Història realitzada amb intel·ligència artificial

I l’altre exemple de projecte faller basat en la tradició i la contemporaneïtat ve de la Universitat de València. Més en concret, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la qual és sotsdirector Francisco Grimaldo. «Pot sonar romàntic, però com que no som una empresa, ni un negoci, sinó un projecte científic que pretén mitjançant la intel·ligència artificial apropar el sentiment faller a la ciutadania, en realitat estem formant a la gent i alhora fem ciència», explica Grimaldo.

Per això, s’ha realitzat la primera Falla Immaterial de la Història que, encara que sona altisonant, posseïx sòlids arguments científics. És, com s’apunta en el projecte, «col·laborativa, experimental, perifèrica, universal, ubiqua, accessible i diversa», a més de provocar «un nivell de participació fins ara desconegut en la festa fallera». Consta de quatre monuments fallers (Falla Gran, Infantil, Efímera i A Valencià) que es van construint en xarxa amb la participació dels internautes que, mitjançant missatges, emoticones i segons la franja horària en què els van dipositant, alcen virtualment cada peça.

«És una manera de conèixer com es comporta la societat per entendre’ns a nosaltres mateixos»

Fins al moment de l’entrevista a Grimaldo (dilluns 13 a les 16.30h), ja se superaven els 9.000 missatges procedents de totes les parts del món, encara que hi ha una lògica majoria de la Comunitat Valenciana. La Falla Gran es construïx amb paraules, la infantil amb emoticones i l’efímera amb els últims 100 missatges. «Les Falles van canviant cada hora en funció de la participació i tant les paraules com les emoticones augmenten de mida segons la freqüència en que són emesos», explica el sotsdirector de l’Escola.

Tot este cabal d’informació serà després objecte d’estudi, la qual cosa permetrà conèixer el grau de participació, la seua procedència i els sentiments associats a la festa. «És una manera de conèixer com es comporta la societat per a entendre’ns a nosaltres mateixos», subratlla Grimaldo. Coneixement que ve marcat per diferents variables incloses en la intel·ligència artificial que sustenta el projecte científic. «Valorem les paraules segons el context; la mida depén únicament de la freqüència; i el color, del sentiment, de manera que perquè siga més artístic tenim una paleta que denota el positiu i negatiu de cada sentiment».

«No volem canviar la tradició, ni molestar, sinó aplicar les noves tecnologies perquè la gent s’acoste a la ciència i divulgue el sentiment faller»

Perquè la Falla, encara que virtual, seguix els cànons de la festa i tindrà també la seua cremà. «La gent podrà finalment descarregar mitjançant document PDF la falla resultant, imprimir-la i cremar-la des de qualsevol part del món en què es trobe». Esta és la cremà física, material. Però també hi haurà una altra virtual que consistirà en un espectacle audiovisual sobre la façana del Palau de la Generalitat que dóna a la Plaça de la Verge de València, i el secret serà revelat cap a les 21 hores del mateix diumenge 19 en què seran cremades les mateixes falles.

«No volem canviar la tradició, ni molestar, sinó aplicar les noves tecnologies perquè la gent s’acoste a la ciència, participe i divulgue el sentiment faller». El desig de Grimaldo és que el projecte tinga successives edicions, per tal d’acumular dades que amplien l’estudi, i de fer complex fins i tot el perfil de les Falles, ara més simple i en format torre. «Volem que siga poc a poc figurativament més complexa i més rica». Tot dependrà, com sempre, que el projecte «siga sostenible, perquè voluntat hi ha de sobres», conclou Grimaldo.

Let’s block ads! (Why?)

Notas recomendadas

Déjanos tu comentario, tu opinión importa